Albert Llovera torna del Dakar molt cansat però satisfet pel repte superat
Albert Llovera va marxar d’Andorra cap a Buenos Aires, després de celebrar el Nadal amb la seva família, amb moltes incògnites en el seu cap. L’anada al seu quart Dakar, tercer a Sud-amèrica, havia d’haver estat una mica més tranquil·la. Coneixia l’escenari i a molts dels quals durant 15 dies serien els seus companys d’aventura, no obstant l’entorn més proper en els campaments de la carrera era molt diferent i el vehicle, potser la gran diferència d’anteriors edicions, un camió Tatra de 920 cv de potència i gairebé 10 tones de pes, de l’equip txec Bonver Dakar Project. Al cap de 20 dies, Llovera aterrava a l’aeroport del Prat, amb el seu somriure de sempre i un semblant en el qual el cansament no es reflectia com en anteriors ocasions. En el recinte d’arribades de la T1 l’esperaven els seus familiars, amics i seguidors incondicionals de sempre amb una pancarta que deia: ALBERT, FAS QUE L’IMPOSSIBLE SIGUI POSSIBLE.