Incontestable com el primer dia
Després de disputar-se una quarta part (5) de les proves del calendari de 2018, Marc Márquez (Honda Repsol) ha deixat clar als seus seguidors i afeccionats en general, però sobretot als seus rivals, que les ganes de guanyar segueixen sent les mateixes de sempre des de que va pujar-se a una moto per primer cop.
Els darrers tres triomfs consecutius, entre els quals Xèrez i Le Mans, que són circuits molt complicats per a les Honda, li han donat un avantatge important de 36 punts al capdavant de la classificació provisional del Campionat del Món de MotoGP.
Així doncs, si les coses segueixen en aquesta línia, i tot i que és cert que queda molt camí per córrer encara, el cert és que Márquez repetirà novament l’experiència de la Gala de final d’any de la FIM, que de nou es celebrarà a Andorra la Vella, com el pilot rei de la màxima categoria.
Amb tot, després dels GP de Qatar i de l’Argentina, res feia preveure que el pilot cerverí pogués distanciar-se de la manera que ho ha fet.
A partir de l’Argentina
Al circuit de Losail (Qatar) va perdre el frec a frec amb Dovizioso. A Termas de Rio Hondo (Argentina) ni tan sols va poder puntuar. Però a partir d’aquell instant, sempre ha estat el líder al final de les curses (Circuit de Las Américas, Xèrez i Le Mans) mentre que els que els pilots que teòricament havien de ser els seus rivals directes han anat deixant de ser-ho carrera a carrera, al menys pel que sembla a dia d’avui.
No cal dir que quan parlem de rivals directes ens referim als equips oficials de Ducati i de Yamaha, que durant la pretemporada semblava que s’havien apropat a Honda.
Crida l’atenció la pobre actuació de la marca italiana que, després de guanyar a Qatar, no ha trepitjat més el podi pel que fa als seus pilots, Dovizioso i Lorenzo.
Danilo Petrucci, de l’equip Alma Pramac, va pujar en al 2n lloc del podi de Le Mans en el que era el segon podi per a la marca italiana.
Pel que fa a l’equip Movistar Yamaha, no han aconseguit cap victòria, però la seva presència en els podis dels grans premis disputats ha estat més regular.
Maverick Viñales i Valentino Rossi van assolir doblet (2n i 3r respectivament) al Circuit de Las Américas. Tanmateix Rossi va ser 3r a Qatar i a Le Mans.
L’equip satèl·lit de la marca japonesa (Monster Yamaha Tech3), de la mà de Johan Zarco, també ha estat present en algunes de les cerimònies de lliurament de trofeus. En concret a l’Argentina i Xèrez, on va creuar la línia d’arribada en segon lloc.
Àlex Rins i Andrea Ianone, pilots oficials de Suzuki, també s’han estrenat fent un podi amb la marca japonesa. En concret va ser a l’Argentina i a Xèrez respectivament, on van assolir la 3a posició.
A Moto2 més del mateix
En les categories inferiors la situació és prou semblant.
A Moto2 hi ha un pilot dominant, el pilot italià Francesco Bagnaia. Bagnaia ha aconseguit tres triomfs amb el que va de temporada (Qatar, Las Américas i Le Mans) i només ha faltat en el podi de l’Argentina.
Tot i això, el pilot de qui més es parla en aquests últims dies és el mallorquí Joan Mir, campió de Moto3 l’any passat i al qual se’l relaciona amb l’equip Honda-Repsol de cara la propera temporada.
A Moto 3 competència màxima
A la categoria de Moto3 tot és molt diferent, donat que en els cinc GP’s disputats el guanyador ha sigut diferent.
La lluita entre espanyols i italians es aferrissada. De moment la provisional del campionat l’està dominant Marco Bezzecchi (KTM) amb 63 punts, quatre més que el seu compatriota Fabio di Giannantonio (Honda), mentre que Aaron Canet (Honda) amb 56 punts, és el pilot que completa aquest podi provisional.
Vistiplau dels pilots de MotoGP pel Circuït de Barcelona – Catalunya
L’IRTA (Associació Internacional d’equips) va el 22 i 23 de maig, dos jornades d’entrenaments per tal de provar el nou traçat del Circuit de Barcelona – Catalunya.
La primera de les jornades es va veure frustrada per la pluja.
La climatologia va millorar l’endemà i els principals actors del MotoGP van poder sortir a rodar per la pista catalana.
Tots ells van valorar molt positivament les modificacions del traçat, destacant especialment les millores en termes de seguretat.
En l’aspecte purament competitiu, Viñales (Yamaha) va donar la sorpresa en l’últim moment de la sessió en ser l’únic pilot que va baixar de 1’39”.
També va ser sorpresa de la jornada l’excel·lent registre de Jorge Lorenzo (1’39”257) pilotant la Ducati.
Més endarrerits van quedar Rossi i Márquez, però bé, mai se sap. Potser va ser perquè no volien ensenyar les cartes durant el test.
Aixì doncs, el temps de Maverick Viñales (1’38”974) queda com el temps de referència de cara al Gran Premi de Catalunya que es disputarà els propers 15, 16 i 17 de Juny.
L’emoció està servida i el temps a superar també!
|
Notícia completa en PDF
