Fa quatre temporades, Albert Llovera es va posar entre cella i cella que volia viure l’experiència del Dakar. Per molts, és la cursa més dura del calendari. En tot cas, del que no hi ha dubte, és que és la prova que centra com cap altre l’atenció d’aficionats i mitjans d’informació d’arreu del món.
L’any 2014, el pilot andorrà no va decaure davant dels inconvenients que es va trobar en el llarg camí que va tenir que recòrrer abans de poder afirmar que estaria a la cerimònia de sortida Buenos Aires, al volant d’un buggy de l’equip francès D Rallye Sport.
En aquella edició, Llovera amb Arnaud Debron al seu costat, es van quedar amb la mel als llavis. Havien superat bona part de les dificultats del recorregut però a falta de tres jornades pel final, la possibilitat real de trencar-ho tot (evidentment la mecànica) van fer que el pilot andorrà decidís deixar-ho i completar la part final del traçat per carretera.
No hi ha dubte que va ser una gran decepció per a ell, però mirant la part positiva, es pot afirmar que Llovera havia posat els fonaments de cara a futures edicions.
La següent temporada, amb un buggy del mateix equip que el de l’any anterior, però amb Àlex Haro al seu costat, va aconseguir completar per primera vegada el ral·lie sudamericà.
L’espectacular sorpresa es va produir a finals de la temporada 2015, quan per diversos canvis Llovera va desmarcar-se de la línia a que ens tenia habituats, acceptant una nova proposta de l’equip txec Bonver Dakar Project per pilotar un dels seus imponents camions Tatra Jamail.
Llovera, amb Charly Gotlib i Jalomir Maertinec com a companys dins de l’habitacle del majestuós “monstre sobre rodes”, va trencar tots els pronòstics que a priori semblava que el deixaven fora de cursa abans de la jornada de descans, i va arribar al podi final de Rosario.
El 2017, la confirmació en una cursa amb obstacles atípics.
Ja en la preparació de la passada edició del Dakar, Llovera i el seu equip van viure situacions contradictòries que a punt van estar de deixar al pilot de no poder fer el viatge cap a Sudamèrica.
Durant el mes de setembre semblava que, per una vegada, el pre-Dakar seria tranquil per a l’Albert. El pressupost estava complert. Per tant, la marató de quilòmetres que habitualment feia en els mesos previs a la cursa, semblava que aquest any se la podria estalviar.
Però... Els moviments entre equips, patrocinadors, pilots i d’altres interessats en completar els pressupostos son constants. En aquesta ocasió, li va tocar la pitjor part a l’equip Bonver Dakar Project i de retruc a Llovera. Al final, l’estira-i-arronsa de les darreres setmanes es va poder decantar a favor de l’andorrà, que va poder embarcar finalment el vehicle amb normalitat i fer el posterior desplaçament cap a Asunción (al Paraguay), tal com havia previst.
D’aquesta manera, Llovera i els seus companys van poder iniciar la cursa del que seria el primer Dakar de l’era Marc Coma.
El director esportiu de la cursa va avisar als participants des de el primer instant que seria una cursa molt dura i que arribar a La Paz (Bolivia) ja seria tot un èxit.
Coma no va enganyar a ningú però, és evident que davant d’alguns imprevistos afegits als que ja hi havia programats, com ara els metereològics (amb fortes pluges torrencials, allaus de fang ...), Coma mateix va ser el primer sorprès per la dificultat afegida que finalment es viuria durant la competició. De fet, va ser la climatologia la que va posar a prova un cop més tant als participants com als organitzadors.
L’alçada de les etapes de Bolivia i els espasmes, els principals obstacles
Llovera va protagonitzar un excel·lent inici de cursa. En el decurs de les primeres etapes va mantenir un ritme de cursa molt competitiu que li va permetre millorar posicions en cada una de les etapes.
També va superar, sense grans problemes, les primeres zones de fesh fesh i de fora pista.
Deixant enrere El Paraguay i la primera incursió a l’Argentina, arribava un dels moments més potents, l’entrada a Bolivia amb etapes en les quals es superaven els 4000 metres d’altitud.
Fins aquí res de nou, però amb el que no van contar va ser amb la pluja torrencial que els va rebre i que finalment va obligar a fer les primeres anul·lacions del Dakar 17.
Després de l’experiència viscuda, Llovera no dubtava en afirmar: “Al final, la jornada de descans va ser doble. Per a mi va ser positiu. Vaig poder recuperar tant el meu xassís, com les hores de descans que havia perdut els darrers dies. A la nostra mecànica també li van fer un “lífting” important.
Semblava que el retorn cap a Buenos Aires seria més tranquil, però la realitat va ser molt diferent. Així ho explicava el pilot andorrà: “L’allau de fang va provocar situacions de caos a la general. En mig de tot l’embolic vam estar de sort i vam trobar una habitació en un hotel on vam poder descansar tres hores.
La situació es va complicar molt pels organitzadors, que per poder recuperar la normalitat van haver de programar llargs enllaços per asfalt (pels camions a 50 km/h), a més d’ anul·lar l’etapa (Belen) que era a priori la etapa reina de la cursa.
A falta de tres jornades per arribar al final, Llovera va viure moments crítics i que a punt van estar de deixar-lo fora de cursa: “Vaig tenir molts espasmes que em deixaven esgotat. Vaig haver de baixar del camió i per sort vaig poder superar-los i vam poder seguir la marxa. Van ser més de deu hores d’especial.
A partir d’aquí la situació es va normalitzar i vam poder celebrar el final del Dakar al podi de Buenos Aires. L’andorrà no dubtava en afirmar: “Estava trinxat però molt content”.
És evident que en aquests moments, el tres vegades “finisher” del Dakar, està en procés de recuperació de les energies que va deixar a les pistes del Paraguay, Bolivia o l’Argentina.
La pregunta és la de sempre. I ara què? “Doncs no en tinc ni idea. Tinc clar que hem de recuperar el to físic i després ja ho veurem. No tenim ni pasta ni cotxe així que ....”.
Els anys passen però l’Albert Llovera és l’Albert Llovera! haurà de seguir fent i desfent com sempre fa per poder continuar competint a nivell internacional. Però tots sabem, que com sempre, segur que ho aconsegueix.
|
Notícia completa en PDF
