Amàlia Vnyes va ser la guanyadora del trofeu femení en la segona carrera del meeting inicial de la Seat León Eurocup. A la classificació absoluta es va situar molt prop dels deu millors, concretament en la 12ª i 11ª posició respectivament, després de superar lluites molt dures,sobretot en la segona carrera, en la part mitjana de la graella de competidors (28 equips, 5 femenins, van prendre la sortida) . La climatologia es va mostrar variable durant el cap de setmana. Durant la jornada en què es van disputar els entrenaments lliures va lluir el sol amb força i les temperatures van superar els 20º. La cosa va canviar el dissabte (dia 25), el cel cobert i la pluja van fer la seva aparició encara que de manera irregular, en alguns moments va ploure amb intensitat, i la temperatures van estar per sota dels 18º. El diumenge les previsions de pluja no es van complir i el sol va lluir amb força encara que l’ambient va ser fresc.
La pilot andorrana no va acabar satisfeta les dues mànigues d’entrenaments lliures (30’ + 30’), a pesar que en ambdues ocasions va acabar molt prop del top10 a una mica menys de 1”5 del més ràpid. Aquest era el seu comentari en acabar la seva activitat en la pista de Paul Ricard: No em trobo del tot còmoda amb les reaccions del León sobretot en les frenades. La sensació és que la frenada no és efectiva, freno abans i entro malament en les corbes. Aquesta és la sensació des de dins el cotxe, ara veurem si la telemetría m’aclareix alguna cosa. En aquesta competició rebaixar unes dècimes comporta millorar diverses posicions en la classificació. Com va passar la temporada passada, la igualtat serà una de les característiques del certamen.
Amàlia, en la tanda d’entrenaments oficials (30’), va estar en la mateixa línia que en la jornada anterior encara que en aquesta ocasió amb la pista humida i amb pneumàtics d’aigua. D’aquesta manera explicava les seves sensacions al final dels 30’: Tinc dubtes en el tercer parcial del traçat, he provat diverses opcions i cap d’elles ha donat el resultat que esperava. Rebaixant 3 o 4 dècimes haguéssim avançat diverses posicions d’una graella de sortida en què les diferències segueixen sent molt ajustades. Caldrà arriscar una mica en la sortida i aprofitar l’estela dels més ràpids sobretot en la part final de cada volta. Veurem si ho aconseguim perquè estar en la part mitjana de la graella sempre és delicat.
Amàlia va realitzar una bona sortida en la primera carrera (11 voltes), però quan va passar per meta la primera volta havia perdut dues posicions respecte a la seva posició en la graella. Durant la sis voltes següents va tenir una lluita espectacular amb el pilot francès Mateu Clement que li va tancar totes les portes malgrat tenir un ritme inferior al de la pilot andorrana. Amàlia va aconseguir superar-lo en la volta 7 però en aquell moment els rivals que la precedien s’havia escapat, Aquest era el seu relat de la prova: Vaig sortir molt bé però a la zona revirada següent diversos pilots em van avançar. Era conscient que el meu ritme era més ràpid que el que imposaven alguns rivals que tenia per davant però avançar-los .... Quan ho vaig aconseguir vaig intentar arribar fins a un grup de 4 pilots que tenia a la vista i gairebé ho aconsegueixo. La carrera se’m va fer curta, em van faltar un parell de voltes per estar en el Top10. A veure si demà ho aconseguim.
La segona carrera (11 voltes), va tenir unes característiques similars a la de la jornada anterior. De sortida Amàlia va quedar situada en la 15ª posició, per cert una primera volta en què els tocs van ser constants. La pilot andorrana va esquivar tots els embolics que es van muntar i va arribar a remuntar fins a la 9ª plaça després que el cotxe de seguretat deixés la pista. En les últimes voltes Amàlia va seguir lluitant per situar-se entre els deu millors però al final va haver de conformar-se amb 11ª posició i el 1er lloc del trofeu femení una de les novetats d’aquesta temporada. Vinyes al final estava satisfeta amb el treball fet, però: M’hagués agradat estar una mica més endavant en la classificació absoluta. De tota manera les diferències no són grans, en aquest primer meeting crec que el meu ritme era més ràpid que el d’algun dels rivals que han quedat per davant en la classificació. Malgrat tenir-los molt a prop avançar ha estat complicat.
La propera cita de la Seat León Eurocup es disputarà en el circuit d’Estoril dins de 15 dies (concretament els dies 8, 9 i 10 de maig). En l’escenari portuguès, els pilots que ho creen oportú, tindran l’opció de fer un jornada de test la mateixa setmana (dimecres dia 6) en què es disputarà el meeting de la León. Amàlia, que no coneix el traçat portuguès, aprofitarà l’oportunitat de rodar durant l’esmentada jornada de proves prèvia a la competició,
Servei de premsa.
Classificacions Seat León EUROCUP - Paul Ricard.
Entrenaments oficials. 1.-Mikel Azcona, 2’34”255, 2.-Julien Briché, a 0”438, 3.-Jordi Oriola, a 0”668, 4.-Fran Rueda, a 0”713, 5.-,Pol Rosell 0’794, ... 12.-Amàlia Vinyes, a 2”108. 1ªCarrera. 1.-Mikel Azcona, 27’56”537, 2.-Stian Paulsen, a 1”446, 3.-Pol Rosell, a 5”087, 4.-Fran Rueda, a 5”271, 5.-Alexander Morgan, a 10”059. ... 12.-Amàlia Vinyes, a 25”574. 2ªCarrera. 1.-Fran Rueda, 35’26”817, 2.- Julien Briché, 02”315, 3.-Pol Rosell, a 3”083, 4,-Mikel Azcona, a 3”417, 5.-Jordi Oriola a 3”500 ... 11.-Amàlia VInyes, a 17”063.
|