Un traçat molt atractiu i variat, són les característiques que més han destacat
La sempre competitiva inscripció del Campionat de França de Muntanya (2a divisió) i el Trofeu Pyrénées, estaran a Andorra per disputar la Pujada d’Arinsal, la tercera prova dels respectius campionats, l’única cita que es disputa fora del territori francès. Els vehicles de l’ANDORRA LEGEND FESTIVAL també tindran cabuda preferencial en un programa que, amb tota seguretat, els afeccionats en general sabran apreciar.
Els membres d’Automòbil Club d’Andorra (ACA) posaran tot de la seva part perquè els 4,100 km de la carretera CS-520, els que hi ha entre les fites quilomètriques 0,300 i 4,400, siguin el millor escenari per a la disputa de les diferents mànigues programades.
Entre els pilots als quals hem demanat la seva opinió n’hi ha que segueixen en actiu i van disputar la Pujada d’Arinsal quan era vàlida per al campionat d’Andorra d’automobilisme i de l’especialitat, és el cas de Ramon Plaus i Gerard de la Casa. I uns altres que també segueixen competint però que en el traçat d’Arinsal mai han lluitat contra el crono, parlem d’Edgar Montellà i Joan Vinyes.
Com hem esmentat, la Pujada d’Arinsal es va disputar per última vegada l’any 2000, va tenir ocasió de competir en diverses ocasions i, recordant aquells anys, ens ha comentat d’aquesta manera el traçat: De sortida hi ha una zona molt ràpida, a continuació el traçat és més tècnic fins a arribar a la zona de les paelles. El final (últim quilòmetre més o menys) també és molt ràpid. És una pujada que m’agradava molt i suposo que el feeling seguirà sent el millor. Almenys això espero.
L’actual campió de Catalunya de CM, que aquesta temporada està centrat a revalidar el títol, ens va comentar que pensa competir i que: Abans que arribi el moment de la veritat, faré el reconeixement habitual de les altres proves per saber com està en l’actualitat la carretera. A part, cal tenir en compte que les mecàniques amb les quals vaig córrer fa una vintena d’anys res tenen a veure amb les actuals.
Per la seva banda Gerard de la Casa (Turismes) també recorda que va disputar l’última edició de la pujada (any 2000) al volant d’un Seat Ibiza Kit Car. El pilot andorrà ens comenta d’aquesta manera el que recorda del traçat andorrà: Recordo que són 4 kms i escaig, molt variats en els quals el sents molt motivat per competir. És vital mantenir la concentració al màxim durant tota la pujada, s’enllacen zones lentes amb unes altres molt ràpides i viceversa que no permeten dubtar. La zona del rasant és sens dubte la part menys habitual que et pots trobar en una pujada.
De la Casa, amb els cinc sentits posats en la millor posada a punt del Subaru WRC i als calendaris d’Espanya i Catalunya de l’especialitat, manté l’esperança de poder competir a Arinsal, encara que no serà fàcil: La coincidència de dates als diferents calendaris fan, de vegades, impossible estar on t’agradaria. El mateix cap de setmana de la prova d’Arinsal hi ha una prova del Campionat d’Espanya a Tenerife i, malauradament, penso que hauré d’anar a les Illes Canàries si vull seguir lluitant pel CEM 2018.
Per la seva part Joan Vinyes, que va abandonar aquesta especialitat el 1994, havent estat Subcampió d’Europa absolut en els anys 1993 i 1994, a més de Campió d’Europa de Grup N en el 1991, va mantenir la il·lusió de poder competir entre els LEGEND al volant del BMW 528, en la prova que des de fa dos anys s’homenatja al seu pare. No podrà ser, el mateix ens explica perquè: Un canvi de dates en la prova del CER que es disputa en el Circuit de Navarra, ens obligarà a anar a Los Arcos el mateix cap de setmana. Sens dubte una veritable pena. A més Vinyes afegia: És una de les poques pujades en les quals mai he competit. He fet el traçat com a turista i considero que competir en aquest traçat, fent les zones ràpides a velocitats que es poden acostar als 170 km/h i en les múltiples paelles de traçat llançant el cotxe, ha de ser una autèntica festa.
Per a Edgar Montellà (CM), pilot del Programa de Joves Pilots de l’Automòbil Club d’Andorra, competir a casa davant els seus patrocinadors i amics en general és sens dubte, una motivació extra. A més la cita andorrana està al calendari del Trofeu Pyrénées, que és un dels seus objectius de la temporada.
Amb Edgar, que és evident que mai ha competit a Arinsal, vam fer la pujada i vam poder comprovar in-situ les dificultats que amaguen els 4,100 kms, de l’escenari de la pujada. Així ho comentava el pilot del Speed Car: S’inicia amb una zona ràpida (700 mts), seguida d’una part més tècnica (dues paelles) que donen pas a una altra zona ràpida (900 mts). A partir d’aquí la concentració haurà de ser màxima, ja que s’enllacen diverses paelles fins a arribar al revolt d’esquerra que porta al rasant. La part final, amb una part ràpida i dues paelles esquerra tenen una dificultat important, sobretot la primera, perquè la sensació és que la carretera et porta cap a les proteccions.
Segons Edgar, la lluita pot ser molt renyida fins i tot entre vehicles de les deferents categories: Crec que si no fos per les zones ràpides, els turismes ens posarien en seriosos problemes per estar al davant seu, i si plou ... Millor no pensar.
És evident que en opinió dels quals poden ser protagonistes de la Pujada a Arinsal 2018, l’espectacle està assegurat i animen als afeccionats a gaudir en directe de les evolucions, tant dels quals lluitaran pel triomf en la faceta competitiva com de les mecàniques que participaran en l’ANDORRA LEGEND FESTIVAL.
Cal destacar que les 30 places previstes pels LEGEND, estan pràcticament exhaurides.
 Servei de comunicació.
|
Notícia completa en PDF
